Imatge de l'Espai Memòries (Manresa segle XX): la nau del Museu Comarcal de Manresa on desenvoluparem L'herència. La sala es conservarà en el seu estat actual.
PRESENTACIÓ::
L’herència sorgeix arrel de la proposta d'Oriol Fontdevila i el Museu Comarcal de Manresa de participar en el programa de l’Espai Memòries (Manresa segle XX). Un nou espai museístic que té com a objectiu conjuminar la recerca històrica, l’experiència artística i la seva difusió al conjunt de la ciutadania; i que per a la seva primera temporada de funcionament proposa una revisió de la història de les pedagogies centrada en els períodes de la 2ª república, la Guerra Civil i el primer franquisme com a tema de la seva programació, amb un èmfasi especial en el tractament de capítols de la història local.
Tornar adalt
FONAMENTACIÓ (BREU REFLEXIÓ SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I LES HERÈNCIES CULTURALS)::
L’herència parteix d'una premissa fonamental: la memòria (la seva omissió, ocultació, recuperació o la seva exaltació) participa activament en la construcció del present: la manera en que formulem o ens representem el passat dona forma a la nostra comprensió i perspectiva del present. D'aquí que els individus i les institucions prenguin la memòria com un camp de batalla on es lluita per fixar allò que és o no rellevant del passat, allò que forma part o no de la Història, i per tant, per controlar quines representacions es fan del passat, què es representa -i com es representa- i què no.
Parlant estrictament, un llegat cultural i polític no és quelcom que pugui ser heretat, si no que s'ha de guanyar amb gran esforç, en lluita amb altres individus i institucions a qui interessa que es coneguin altres parts de la història i quedin ocultes aquelles que són contràries als seus interessos.
Sovint s'invoca el passat per tal d'interpretar el present, aquesta invocació no té tant a veure amb el desacord sobre què va succeir, quins van ser realment els fets del passat, si no amb el desacord sobre la manera en que aquests fets perviuen en el present.
En definitiva, podem dir que passat i present s'informen mútuament.
Des de LaFundició proposem que aquesta reflexió sobre les pedagogies al segle XX serveixi per posar en pràctica models educatius "hereus" de les pedagogies progressistes de començament de segle XX, diferents als que habitualment trobem a la major part de les aules en la actualitat. El coneixement sobre les formes pedagògiques del passat, i la lluita per preservar-ne unes i apaivagar el record d'unes altres, ens ha d'ajudar a entendre com s'han arribat a establir com a "naturals" els models pedagògics actuals: els seus espais i rituals, les seves metodologies… i permentre’ns imaginar i experimentar-ne de noves.
Tornar adalt
QUÈ ÉS L'HERÈNCIA::
L’herència s’articula a través de la creació col·lectiva amb un grup d'alumnes de l'IES Guillem Catà de Manresa d’un “serial” a l’estil televisiu que narrarà les lluites per conservar o bé per destruir la memòria i la pràctica de les pedagogies llibertàries de principis del segle XX, retratant els personatges i institucions que hi han intervingut i intervenen, així com les seves motivacions i les situacions que il·lustren de manera més clara aquesta lluita.
Es vol que la sèrie representi, a través del fets i personatges històrics, quines van ser les innovacions pedagògiques introduïdes als voltants i durant la 2ª República, quina era la seva raó de ser en el context polític de l'època, com el règim franquista censurà les pedagogies llibertàries i les va substituir per models pedagògics autoritaris i fortament disciplinaris, i com al llarg del segle XX (especialment durant les dècades dels 60 i 70) i fins avui dia s'han fet esforços per recuperar i actualitzar, amb un grau major o menor de radicalitat, alguns dels trets característics d'aquelles pedagogies. Es tracta doncs, de relacionar el passat de l'educació amb els models educatius que, en l'actualitat, transiten els propis alumnes participants en el projecte.
La producció d'aquest serial s'articula en quatre processos de treball diferenciats però dependents els uns dels altres: 1. una recerca històrica que fonamenti la creació del serial, 2. la producció del serial pròpiament dita , 3. la creació d'un espai pedagògic, de producció i difusió d'aquests processos obert al públic i 4. la producció d'un documental que registri tots aquests processos.
Així mateix, tots aquests processos es plantegen com un treball col·laboratiu i dialògic entre els propis estudiants, l'equip de LaFundició i l'equip docent de l'IES Guillem Catà (els professors Joan Morros i Llorens Planes)
Tornar adalt
PROCESSOS DE TREBALL::
1. La recerca: El serial de L’herència articula un procés col·lectiu de recerca sobre els fets històrics i sobre la seva representació: la preparació del serial (l'escriptura del guió, la selecció i creació dels personatges i els escenaris, la posada en escena de les accions representades…) és en si mateix el procés de recerca sobre els fets històrics. Caldrà acompanyar als estudiants en aquest procés de recerca, facilitant-los els recursos i mitjans necessaris per dur-la a terme.
2. El serial: La producció pròpiament dita del serial. El nombre de capítols d’aquest serial variarà en funció de les propostes, dinàmiques i els ritmes de treball del grup. De fet també podem proposar als i les alumnes la creació d'un serial fictici, és a dir, no d'un serial sencer amb tots i cada un dels seus capítols i amb un desenvolupament narratiu complert, si no la creació de fragments narratius. Aquesta opció permetria gravar, per exemple, un capítol pilot de la sèrie, avenços de la sèrie amb diverses escenes que formarien part de pròxims capítols mai realitzats, una web de la sèrie o fins i tot elements de merchandising de la sèrie, en un treball que podríem anomenar transmedia.
3. El documental: Alhora que representen un seguit de fets històrics ficcionats, els i les estudiants que participin en la seva creació documentaran amb imatges el seu propi procés d'aprenentatge; així doncs, al serial de L’herència apareixeran també les imatges que documenten la preparació de la ficció: la creació per part dels estudiants de l'argument, dels personatges, les discussions entre els estudiants a l'hora de prendre decisions sobre quina és la manera més adient de representar els fets, etc. Com dèiem, es vol deixar constància del propi procés d’aprenentatge dels participants en el projecte i de la manera en que aquest procés recupera, al seu torn, algunes de les propostes pedagògiques que s'estudien. Resta oberta la possibilitat que les imatges documentals es relacionin amb el material ficcionat, establint connexions entre els fets (històrics i reals) representats.
4. L'espai pedagògic, de producció i difusió d'aquests processos obert al públic: Els processos de treball es desenvoluparan l'Espai Memòries (Manresa segle XX) del Museu Comarcal de Manresa, que serà dissenyat i modificat pels propis alumnes. Aquest espai pot ser emprat com a:
• Espai d'estudi i documentació: per la preparació del serial però també obert al públic.
• Espai de producció o plató
• Espai per organitzar activitats paral·leles, com ara passi de pel·lícules, xerrades, festes o tallers relacionades amb el projecte L'herència, proposades pels propis estudiants, i obert a la participació i les aportacions d’altres agents socials i culturals de la ciutat
L'Espai Memòries formarà part del museu, però serà un espai dinàmic on els coneixement es presentarà com un procés continu de diàleg i obert a la participació de diferents agents.
Tornar adalt
Organitza:
|
