INTRODUCCIÓ::
projecte3* és, primer de tot, la voluntat d'entendre l'educació com un procès obert d'aprenentatge horitzontal entre tots els agents implicats.
La manca de nom és la primera distinció per fer entendre que la denominació d'aquest projecte, així com els continguts i les implicacions que generarà, són responsabilitat de tots.
Dit això, projecte 3 * es presenta com un projecte de col·laboració entre institucions públiques-el CEIP Prat de la Manta i l'IES Joanot Martorell-, una entitat privada -La Fundició S.C.C.L.- i un col·lectiu d'arquitectes -Catarqsis + Santiago Cirugeda-; i que es tracta d'una col·laboració a llarg termini, que durarà com a mínim un curs escolar. És important resenyar aquests aspectes organitzatius doncs marcaran el tarannà dels processos de treball que s'establiran i del seu "producte". Podem entendre com un dels objectius de projecte3*, l'encetar una metodologia on cadascuna d'aquestes entitats o col·lectius aporti el seus sabers en un procés conjunt de construcció de coneixement. Entenem aquesta aportació no sols en termes de "coneixement expert" si no també com la possibilitat de revisar, des de perspectives diferents, els propis hàbits de pensament i acció.
PROPOSTA::
ANÀLISI::
Amb projecte 3 * proposem als alumnes i mestres de l'escola Prat de la Manta un anàlisi de l'institució 'escola' que es desenvoluparà en tres nivells que, al seu torn, s'articulen al voltant de tres preguntes concretes:
1---------- Quins són els hàbits i sabers que reprodueix l'escola?
2---------- Per què són aquests i no uns altres?
3---------- Quines són les rutines i els usos del llenguatge que operen la reproducció d'aquests hàbits i sabers?
Les preguntes 1 i 3 tenen un matís cadascuna que també ens sembla esencial d'analitzar:
1.1-------- Quins són els hàbits i sabers que hi ha fora de l'escola? I quins són els seus canals de transmissió?
3.1-------- Concretament les rutines, els usos i les dispossicions de l'espai que contribueixen a la reproducció dels hàbits i sabers normativitzats per l'escola i mitjançant l'escola, en tant que institució?
USOS::
Durant tota aquesta fase, proposem entendre l'escola com una eina: si veiem l'escolarització com una tecnologia de la subjectivitat, podem entendre l'escola, els seus horaris, assignatures, jerarquies, espais... com a eines amb un ús determinat.
Aquesta concepció de l'escola com a eina (i no ens oblidem, de l'educació com a tecnologia) té diversses avantatges:
----------- 1 Pensar l'escola com una eina permet pensar diferents usos que poden ser múltiples en funció de qui és l'usuari i quines són les seves intencions.
----------- 2 Podem pensar en nous usuaris d'aquesta eina, l'escola. Si entenem que habitualment, en certa mesura, els alumnes son el "material" que l'escola, com a màquina o com a eina, processa, modela, manipula, etc. podem invertir aquesta concepció i veure els i les alumnes com a possibles usuaris de l'escola, com a subjectes agents i no com a objectes pacients. Anant més enllà podem incentivar l'invenció de nous usos per part d'aquests.
ELS ACTORS::
CEIP PRAT DE LA MANTA
L'escola Prat de la Manta es trobava ubicada al barri de Santa Eulàlia (L'Hospitalet de Llobregat). Veient-se afectada pel plà urbanístic que obre L'Hospitalet a la ciutat de Barcelona a travès de la Gran Via, ha sigut enderrocada per ser sotmesa a un nou projecte arquitectònic. Durant el periode d'edificació de la nova escola s'han habilitat pels nens i nenes del Prat de la Manta uns mòduls provisionals..
L'escola sempre ha tingut molt present la voluntat de construir una educació comuna des del barri i treballant de forma estreta amb altres institucions de L'Hospitalet, entenent que l'escola no ha de legitimar exclusivament l'aprenentatge. L'integració del centre educatiu en el teixit social: la família, les entitats, les empreses, la ciutadanía són claus en l'èxit del procés socioeducatiu.
http://www.xtec.es/ceippratdelamanta
IES JOANOT MARTORELL
L'institut Joanot Martorell es troba ubicat a Esplugues de Llobregat, molt proper al pla urbanístic que obre la ciutat a Barcelona a travès de la Diagonal i a l'espectativa de com afectarà això al futur del centre. El centre, que fou projectat com a edifici prefabricat per l'ensenyament de primària va inaugurar-se l'any 1970-71 com " Instituto experimental piloto". Durant l'any 1983-1984 pateix una ampliació necessària per complir les condicions de centre ordinari que el va portar a un procès d'obres durant els anys segúents.
Aquest, que va ser durant molts anys l'únic institut d'ensenyament secundari a Esplugues, s'enfronta ara a una situació peculiar pel baix index de matriculació produit pel seu emplaçament allunyat de les zones residencials.
http://www.xtec.es/iesjoanot
CATARQSIS + SANTIAGO CIRUGEDA::
Un dels punts en comú entre Catarqsis i La Fundició és el fet que comprenen la seva profesió (l'arquitectura) en termes molt semblants als que nosaltres emprem per descriure la nostra (l'educació): Per a Catarqsis, l'arquitectura és també una tecnologia, que consisteix en la conjunció d'espais i activitats d'una banda, i d'espais i espais de l'altra, es a dir: d'espais als edificis o a la ciutat. Per Catarqsis, l'arquitectura pertany al mateix estrat que l'etologia, el conductisme o l'ergonomia, ciències tanmateix molt properes a la pedagogia.. Tant Catarqsis com La Fundició , entenem que totes aquestes ciències són instruments, però que cap d'elles passa contes dels seus objectius i finalitats socials, cap es planteja el tema del poder de forma explícita.
http://hackitectura.net/escuelas/tiki-index.php?page=catarqsis
Santiago Cirugeda és un arquitecte i activista cultural que tracta de modificar l'entorn urbà mitjançant intervencions innovadores i econòmiques amb l'objectiu de generar canvis socials i millores en la qualitat de vida. Els seus projectes estan molt insertats en els buits legals que aprofita per poder actuar, cuestionant les ordenances urbanístiques que tracten de preservar uns determinats críteris estétics sense afavorir les condicions de vida de les comunitats
En els seus treballs són comuns els conceptes d'aquitectura efímera, reciclatge, estrategies d'ocupació, prótesi i participació ciutadana en l'acció de prendre decisions.
http://www.recetasurbanas.net/
EL CONTEXT::
L'escola Prat de la Manta està marcada pel seu propi estat transitori, en construcció, i per la radical transformació que pateix el seu contexte més proper: el barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet i el Districte Econòmic Gran Via (DEGV) en l'epicentre del qual s'hi emplaça/emplaçarà. Com tot allò que es troba en procés aquestes circumstàncies estan carregades de potències. Això no vol dir pas que idealitzem aquesta situació precària i hi reconeixem perfectament les incomoditats i els inconvenients, però ens sembla molt interessant afrontar la manera en que aquestes potències es poden portar a efecte o no.
L'operació urbanística del DEGV bé donada per la necessitat de conectar el port i l'aeroport de Barcelona, tot integrant la Fira i garantint l'intermodalitat dels transports. Així, s'ha convertit en la tercera operació més rellevant de Catalunya amb 1.500.000 m2 de sostre edificable. La presència d'estrelles internacionals de l'arquitectura com Toyo Ito, Jean Nouvel, David Chipperfield o Richard Rogers permetrà identificar-la com a peça d'una de les capitals globals: Barcelona.
Un dels objectius del projecte3* és pensar entre tots plegats quina és la relació de l'escola amb totes aquestes grans transformacions urbanístiques i les seves possibles repercussions.
Per la seva banda, la situació geogràfica de l'IES Joanot Martorell està marcada per l'absència d'un context pròpiament urbà. Se situa en una de les poques borses de sól edificable adjacent al terme municipal de Barcelona; amagat entre un nus d'entrades i sortides que comuniquen Esplugues amb l'Avinguda Diagonal i la Ronda de Dalt, rodejat per descampats i per la zona molt poc densament edificada del barri de Finestrelles. Justament en aquest barri es durà a terme el conegut popularment com a 'Pla Caufec'.
El futur planeament tindrà 234.000 m2 de sostre edificable i preveu la construcció de vivendes, un gran centre comercial i d'oci, un hotel i una extensa zona d'oficines i locals comercials entre els que hi destacaran les dues torres de 23 plantes dissenyades per l'arquitecte Ricardo Bofill. També hi està previst crear una gran zona verda que ha estat la principal reivindicació dels veïns. Així doncs, l'IES Joanot Martorell passarà de trobar-se al bell mig d'un terrain vague a veure's envoltat d'una multiplicitat de programes més o menys solapats pròpia de la metròpoli.
ACCIÓ::
Cal insistir en que aquest marc d'anàlisi, en tots els seus apartats, pot patir canvis, retallades o ampliacions en funció de l'interés o el desig de tots aquells que intervindran. it això, proposem aquest marc d'anàlisi com un punt de partida per recaptar tota una sèrie d'inputs que ens podran ser útils per dur a terme la fase pròpiament creativa del projecte.
Proposem als alumnes de l'escola Prat de la Manta, en col·laboració amb els seus mestres, l'equip de La Fundició i el col·lectiu Catarqsis+Santiago Cirugeda elaborar un programa d'activitats, una relació de continguts i una metodologia per a ser emprats en un nou espai anex a l'escola, així com el disseny arquitectònic d'aquest nou espai on es duran a terme.
Suggerim que aquest programa tingui una durada d'un curs escolar sencer (2006-2007) i que fos considerada una àrea de coneixement afegida al temari escolar estàndard.
PLA DE TREBALL::
Reelaboració del projecte en funció dels temes de discussió amb els i les mestres, Catarqsis i Santiago Cirugeda.
Inici del treball a l'aula
----------- 1 FASE ANALÍTICA
----------- Plantejarem un diàleg entorn la pròpia educació i la institució escolar i propossarem crear un arxiu audiovisual al qual es recullin representacions de l'escola, tant als mitjans de comunicació o les produccions culturals com a l'entorn quotidià.
Farem servir l'horari escolar per veure com s'articulen les disciplines que componen el currículum escolar, ens preguntarem per què estudiem aquestes i no altres, per què la fragmentació de les àrees de coneixement, per què dediquem més hores a unes que a altres...
Convidarem als nens i nenes a exposar davant la classe com gestionen el seu temps d'oci. Es plantejarà la possibilitat de fer grups de treball segons l'afinitat dels interessos per fer públics els aprenentatges extraescolars així com l'anàlisi de què i com aprenem fora de l'escola.
Proposarem la realització d'un dossier sobre els edificis que estem ocupant i el seu entorn urbà, mitjançant la realització de fotografies, dibuixos, prenent mides, etc. Així com els fluxes de persones, suministres o informació i la seva circulació per l'espai.
*Durant tota aquesta fase s'habilitaran espais i/o mitjans per poder exposar de manera pública la informació, els processos i ressolucions del treball.
----------- 2 FASE PROPOSITIVA
----------- En col·laboració amb Catarqsis proposarem als alumnes dissenyar i produir una sèrie d'intervencions a l'espai arquitectònic que amb un mínim de recursos tècnics suposin una alteració màxima dels usos de l'espai. D'altra banda es formaran grups d'afinitats a l'hora de presentar les propostes de nous usos de l'escola i es farà un calendari on posar en pràctica de forma experimental i assatgística aquests nous usos. I per últim, començarem el disseny del nou espai en funció de les necessitats i les característiques que s'hauran requerit i amb l'estreta col·laboració de Santiago Cirugeda i Catarqsis.
INAUGURACIÓ I GESTIÓ
Un cop l'espai estigui construït serà el moment d'inaugurar-ho i obrir-ho al públic, i iniciar la tasca de gestió. La inauguració de l'espai a de ser una celebració pública que reculli la participació de la comunitat en el projecte.
Torna adalt
|
